Ja tornem a ser aquí, estimades famílies!
Avui venim amb moltes ganes que ens llegiu, com sempre, però amb menys informació que altres vegades. Hem continuat avançant en la nostra aventura de l’aigua però han estat uns dies especialment marcats pel tancament de la segona avaluació i tot el que això suposa. Alhora, últimament ens hem centrat a treballar la poesia per poder donar el màxim de nosaltres en la primera participació als jocs florals de Sant Jordi. Sempre es comença a Gregal i en teníem moltes ganes, tot i que estem comprovant que no és gens fàcil escriure poesia! Tenim idees molt bones però costa una mica aterrar-les al paper i convertir-les en art. A veure què acaba sortint! El més important és esforçar-nos i quedar-nos satisfets amb el procés i el resultat.
Tenim ganes d’explicar-vos que hem començat el tercer trimestre del curs amb una reflexió molt interessant que és fruit del llibre que estem llegint a Filosofia, que té com a protagonistes el Kio i la Gus, nen i nena de la nostra edat.
En un dels darrers capítols vam inferir que la Gus és cega, i a l’últim el Kio i la Gus van estar jugant amb argila. La Gus li va demanar al Kio que fes un préssec, i ell va fer una bola i li va donar. Després, la Gus li va dir que allò no era un préssec, que havia de començar per dins i anar cap enfora, començant per la llavor, després la polpa i finalment la pell. ABANS de llegir aquest capítol, el Jordi ens va repartir un trosset de plastilina a cadascú i vam fer els següents préssecs:
Com haureu pogut veure, tots vam seguir la tècnica del Kio i vam fer una bola més o menys semblant a un préssec real, per fora. Quan els vam tenir fets, vam fer la lectura conjunta de l’episodi i després vam parlar-ne. Vam concloure que no hi havia una manera ben feta i una mal feta de fer un préssec però sí que vam estar tots d’acord que la metodologia de la Gus era més fidel a la naturalitat del préssec perquè el modelava tal i com l’arbre el fa: des de dins cap a enfora.
Segurament no enteneu ben bé per què us expliquem això si no té res a veure amb els projectes que fem, però realment sí que en té, i molta. El Jordi va encaminar la reflexió posterior cap al nostre tarannà com a aprenents. Ens va dir que, tant a l’hora de fer activitats dels projectes com també d’altres matèries, sovint treballem quedant-nos a fora, a la pell, i no fem el procés de començar indagant per dins per poder créixer i aplicar el que sabem. La llavor és el nostre bagatge, i quan hi accedim a consciència i treballem a partir del que sabem podem anar creixent més i més, farcint-lo de nous coneixements que l’embolcallen (polpa) fins a aplicar-ho a nous contextos (pell). Va ser una reflexió interessant que ens va encaminar a parlar de què cal millorar de cara a la tercera avaluació.
Bé, ara sí, anem a l’AIGUA. Recordeu que us vam explicar que treballàvem a partir d’un dossier on se’ns n’explicaven les propietats i la composició? Doncs aquests dies ja l’hem acabat. Havíem representat ja molts dels successos que havíem estudiat però ens en faltaven d’altres. Ara ja hem fet dibuixos explicatius sobre per què pot rebentar una ampolla de vidre plena si la congelem; per què el gel sempre sura a l’aigua i hi ha una part més petita a fora de la superfície que no pas l’enfonsada; i també per què l’aigua és capaç d’apagar el foc, entre d’altres preguntes que també hem anat resolent de forma oral.
De fet, avui era el dia límit per portar a classe les respostes a les preguntes del QUÈ VOLEM SABER. Quan les comencem a posar en comú veurem que complementen perfectament allò que ja hem anat estudiant i contribueixen a sumar coneixements. En veure les preguntes que havíem de treballar a casa, alguns fins i tot vam dir que ens veiem capaços de respondre-les sense buscar informació. Això és genial perquè posa de manifest tot els continguts ja treballats que es van assimilant, però vam quedar que sempre és millor comprovar si les respostes són correctes contrastant-les amb diferents fonts. Els propers dies ens hi centrarem.
Aquests dies també hem continuat amb els EXPERIMENTS. N’hem fet un en què se’ns demostra que l’aigua destil·lada no és tan bona pel cos com l’aigua natural, com a priori podríem pensar. Per grups, vam comprovar que a mesura que afegim les sals a l’aigua pura s’acaba tornant conductora de l’electricitat, i això explica per què és tan bo i necessari pel cos anar hidratant-nos amb aigua: les sals minerals donen energia al nostre sistema nerviós, que treballa a partir d’impulsos elèctrics. Primer vam veure un vídeo on se’ns explica tot l’experiment, igual que la setmana passada, i després el vam posar en pràctica amb molt d’èxit. Per acabar, vam completar conjuntament una fitxa on vam explicar el material utilitzat, què havíem fet, què havia passat i per què havia passat (a nivell molecular), amb representació inclosa. Segurament alguns ja vau veure les imatges a l’IG de l’escola, però us les tornem a adjuntar aquí.
Aquesta setmana l’hem acabat introduint el CICLE NATURAL DE L’AIGUA, tot i que la majoria de nosaltres ja en teníem nocions gràcies a tota la informació que vam estar buscant a l’inici del projecte. Hem fet una lectura a classe que ens explicava en què consisteix aquest cicle i quines en són les fases, fent després una activitat en què havíem de relacionar els dibuixos de cada fase amb el nom del procés en qüestió. La veritat és que es nota en les converses d’aula que ens acostumem cada vegada més a trobar relacions entre tot allò que anem aprenent i els fenòmens naturals que observem al nostre voltant. La setmana que ve seguirem treballant aquest cicle natural de l’aigua i parlarem de l’altre cicle per on circula amb l’objectiu de donar-nos-en subministrament.
Ah, gairebé ens n'oblidàvem! També hem conegut aquesta setmana el professor Carxofen i el professor Bombeta. Són dos personatges divertits que expliquen el perquè d'alguns fenòmens. Sempre n'hi ha un que s'ho inventa i diu ximpleries i un altre que explica la veritat. Us imagineu quin és quin? Nosaltres els hem conegut a través d'una lectura en què cadascun d'ells ha respost per què l'aigua mulla. Després hem resolt algunes preguntes de CL que ens han ajudat a assimilar tota la informació. Ara ja sabem per què alguns materials s'empapen i d'altres són impermeables.
Ara sí, ens acomiadem de vosaltres ja fins després de Setmana Santa. Que passeu molt bon cap de setmana i molt bones vacances! UNA ABRAÇADA A TOTHOM!!
Gregal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.