Us tornem a saludar, estimadíssims lectors!
Una quinzena més! Déu n’hi do, a aquestes alçades ens plantarem a final de curs en un tres i no res! Hem fet molts comentaris en entrades anteriors sobre la volatilitat del temps, que sembla que s’evapori com l’aigua, però és que realment ho vivim així. Es nota que quan estàs immers en temes que t’agraden i et motiven sempre tens la sensació que et falti temps per continuar descobrint, parlant, reflexionant, investigant... Us diem això perquè aquests dies han estat de descobriment total i ens han fet parlar i debatre de valent. Hem après ja moltíssimes coses sobre l’aigua i ens encanta saber-ne cada dia més. El Jordi sempre ens diu que hem d’estar molt orgullosos dels coneixements que anem acumulant a la motxilla, i és que, a part d’augmentar el nostre bagatge, ho fan amb qualitat. Estem estudiant l’aigua des d’un punt de vista molecular i una mica complex, però amb l’ajuda de les explicacions, les preguntes, els exemples, els vídeos i els experiments ho acabem entenent perfectament. No hi ha plaer més gran que el de poder donar explicacions a aquelles coses que ens envolten. Això és el que mou el món de la ciència.
Aquests dies hem treballat contínuament amb el mateix suport: un dossier amb explicacions sobre la composició i les propietats de l’aigua. Ja us vam explicar fa dues setmanes que vam organitzar el projecte en blocs de continguts. Un d’ells respon precisament a l’aigua com a substància: què és, què la forma, com canvia, per què canvia, quines particularitats té... La metodologia sempre ha estat la mateixa: llegim conjuntament, subratllem la informació que considerem més important, responem dubtes i exemplifiquem aplicant el que hem après a d’altres contextos. L’exercici d’aplicar el coneixement en altres escenaris, encara que sigui de forma teòrica, ens assegura que l’aprenentatge és significatiu i s’està assolint.
Gràcies a aquest dossier d’informació hem descobert moltíssimes coses que, entre d’altres, ens han ajudat a donar resposta a moltes de les preguntes que vam escriure quan vam fer el QUÈ VOLEM SABER. Ara ja sabem, per exemple, com és una molècula d’aigua i quina és la seva fórmula química, així com també què els passa a les molècules quan variem la temperatura que les envolta. Sabem que tenen unes forces d’atracció entre elles perquè els àtoms d’oxigen atrauen els àtoms d’hidrogen de molècules veïnes (ponts d’hidrogen) i aquests enllaços es fan i desfan més o menys depenent de l’estat en què trobem l’aigua: sòlid, líquid o gasós. Hem vist repetides vegades els següents vídeos, que ens han permès entendre-ho molt bé.
També hem après què és l’aigua pura, que és incolora, inodora i insípida. Alhora, també hem parlat de la seva capacitat calorífica, i és que tarda molt temps a escalfar-se però també molt temps a refredar-se. N’hem posat molts exemples quotidians i hem après com funcionen els radiadors i per què és millor aquest sistema per escalfar les cases que no pas una bomba d’aire calent o estufes elèctriques. Després ho hem aplicat a gran escala, descobrint que els mars i els oceans són precisament la calefacció del món i originen les estacions. La caldera seria el sol.
Hem acabat parlant de l’aigua com a dissolvent, i és que té la capacitat de fer desaparèixer algunes substàncies dins seu, tot i que ara ja sabem que no marxen mai perquè el que fan és dividir-se i amagar-se entre les molècules d’aigua. Això ens ha permès entendre per què l’aigua és bona pel nostre cos i per mantenir-nos vius, i és que no només és bona l’aigua mateixa sinó que compta amb sals minerals i altres substàncies que ens arriben dissoltes entre les seves molècules i que són molt beneficioses, com els passa a les plantes. Això també ens ha permès explicar per què l’aigua del mar és salada i no veiem la sal.
Hem parlat també dels materials solubles i insolubles i dels tipus de mescles que podem trobar. Ara ja hem entès la saturació perquè, a més, ho hem exemplificat posant diferents quantitats de sal en gots d’aigua. Alhora, també hem vist un nou vídeo que ens ha ajudat molt a entendre-ho.
Parlant d’experiments, avui al matí també n’hem fet un altre de molt interessant i que ens ha permès descobrir una altra de les propietats de l’aigua, i és que pot fer surar alguns objectes. Per equips, hem comprovat que es pot variar la DENSITAT d’algun objecte canviant-ne la FORMA, i que aquests dos conceptes són precisament el que fan que les coses flotin o no a l’aigua.
Per entendre-ho millor, podem imaginar-nos les molècules d’una pilota de petanca, tota de ferro, en el moment en què la deixem anar en un cubell ple d’aigua. Les molècules del ferro que xoquen contra les d’aigua no són moltes i no tenen força suficient per aguantar la pilota, així que les molècules de ferro guanyen i s’acaba enfonsant. Si poguéssim escalfar aquesta pilota de ferro i donar-li forma de vaixell gran, a l’hora de ficar el vaixell a l’aigua hi hauria moltes més molècules d’aigua empenyent les de ferro cap amunt, i, alhora, a sobre de les molècules de ferro hi hauria aire, que és molt menys dens perquè el formen gasos. Això permet que el vaixell pugui flotar. Com més superfície tingui un objecte, més aigua l’empeny cap amunt, ajudant-lo a flotar. Aquesta és la raó per la qual fins i tot els vaixells grans, que estan fets de ferro i és un material pesant, no s’enfonsen si tenen la forma adequada.
Precisament tot això és el que hem comprovat amb el nostre experiment. Després de fer-lo i de divertir-nos molt, hem vist un vídeo on fèien el mateix experiment i també s’explicava el perquè de tot plegat. Us deixem l’experiència total aquí a sota.
El gel flota per la mateixa raó. Quan les molècules d’aigua es congelen, s’organitzen de forma diferent i ocupen més espai, així que a l’hora de ficar els glaçons en un got d’aigua les molècules de l’aigua líquida guanyaran les de l’aigua congelada perquè el líquid és més dens que el gel.
També hem comprovat que el gel ocupa més volum resseguint en una bossa de plàstic el perfil d’un glaçó amb retolador permanent i comparant el que ocupa quan s’ha desfet i l’aigua ja és líquida.
Una cosa que SEMPRE fem quan anem treballant aquestes propietats de l'aigua a nivell molecular és que fem representacions gràfiques de tot allò que anem explicant, intentant fer entendre a través de dibuixos què és el que passa en cada cas. Ho hem fet amb tot, i afavoreix la comprensió de tot el que treballem.
Ja veieu que han estat uns dies intensos d’explicacions. No volem marxar sense dir-vos que ja tenim muntat el RAP DELS OSSOS I ELS MÚSCULS, per fi!! Encara no us el compartirem perquè l’hem presentat al concurs i de moment no en podem fer difusió, però estem molt contents amb el resultat final! A veure què passa!
Per altra banda, els jardiners de la segona avaluació van sortir al pati de l’hort a treure les males herbes i a collir els raves, que ja havien crescut un munt. Els vam rentar i els vam tallar a la classe per tastar-los, però finalment no ho vam fer perquè el Jordi ens va dir que no tenien massa bon gust. Segurament els havíem deixat més temps del que tocava. Ens va servir per observar-los de ben a prop, això sí!
Ara sí, famílies! Ens torbem a trobar a la pròxima entrada! Que tingueu MOLT BON CAP DE SETMANA! UNA ABRAÇADA!!
Gregal
